Al febrer de 2026, la Secci\u00f3 Social del Tribunal d’Inst\u00e0ncia de Barcelona, pla\u00e7a n\u00fam. 17, va dictar una sent\u00e8ncia mitjan\u00e7ant la qual el nostre client, de professi\u00f3 operari del metall, ha passat d’incapacitat total a absoluta per la seva afecci\u00f3 pulmonar: EPOC\/MPOC amb emfisema greu. A m\u00e9s d’aquest augment de grau, des del despatx LEGI LABORIS hem aconseguit que la data d’efectes sigui la del silenci administratiu inicial que va rebre el pensionista despr\u00e9s de demanar una revisi\u00f3 de grau, i no la de la resoluci\u00f3 tardana (igualment denegat\u00f2ria) de l’INSS, la qual cosa ha comportat m\u00e9s imports endarrerits per al nostre defensat. La sent\u00e8ncia ja \u00e9s ferma.<\/strong><\/p><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s del judici, on li vam representar, la Just\u00edcia ha donat la ra\u00f3 a LEGI LABORIS<\/strong>, partint que el pensionista presenta una MPOC avan\u00e7ada, \u201cde car\u00e0cter sever, cr\u00f2nic i progressiu\u201d, amb emfisema pulmonar greu, la qual cosa li provoca dispnea a m\u00ednims esfor\u00e7os i una deterioraci\u00f3 objectiva de la funci\u00f3 respirat\u00f2ria<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Finalment, se l’ha reconegut una incapacitat permanent absoluta, de 2.298,96 \u20ac mensuals<\/strong>. Aix\u00ed mateix, resulta molt rellevant que la sent\u00e8ncia distingeixi entre la regla general d’efectes en revisi\u00f3 d’incapacitat i l’excepci\u00f3 aplicable quan l’INSS resol fora del termini de 135 dies h\u00e0bils (per silenci administratiu)<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n A.A.A., beneficiari d’una incapacitat permanent en grau de total des de 2018, va sol\u00b7licitar a l’INSS al gener de 2023 una revisi\u00f3 de grau per empitjorament<\/strong>. La Seguretat Social, no obstant, no es va pronunciar a temps al respecte, de manera que es va produir un silenci administratiu negatiu<\/strong>, la qual cosa en la pr\u00e0ctica equival a una desestimaci\u00f3. Conv\u00e9 recordar, en aquest punt, que aquest silenci opera si transcorren m\u00e9s de 135 dies h\u00e0bils sense que l’organisme prengui una determinaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n M\u00e9s tard, al juny de 2024, el nostre client va interposar una reclamaci\u00f3 pr\u00e8via<\/strong>, per a insistir que la seva malaltia pulmonar obstructiva cr\u00f2nica (MPOC) s’havia agreujat. I en relaci\u00f3 a aix\u00f2 s\u00ed que va tenir not\u00edcies, encara que despr\u00e9s d’esperar-les m\u00e9s d’un any no van ser bones. Al juliol de 2025 el SGAM, tribunal m\u00e8dic de Catalunya, va fer constar que el reclamant sofria l’esmentada patologia per\u00f2 que \u00fanicament estava limitat \u201cper a esfor\u00e7os moderats o grans\u201d, i podia caminar 100 metres abans d\u2019aturar-se<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n A causa d’aquest dictamen, a l’octubre de 2025 van decidir mantenir el seu grau d’incapacitat total<\/strong>; va ser davant aquesta situaci\u00f3 quan va decidir lluitar per la incapacitat absoluta als tribunals.<\/p>\n\n\n\n La veritat \u00e9s que en les proves funcionals A.A.A. nom\u00e9s va aconseguir, entre altres par\u00e0metres, un FEV1 -volum expiratori for\u00e7at en el primer segon- d’entre el 25% i el 33% del valor te\u00f2ric<\/strong>. Aquest rang, segons es pot llegir en la pr\u00f2pia resoluci\u00f3, demostra una \u201cobstrucci\u00f3 respirat\u00f2ria greu\u2013molt greu\u201d. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el jutge ha declarat que amb aquestes dades no \u00e9s possible un rendiment laboral normal, regular i efica\u00e7<\/strong>, ni tan sols en activitats lleugeres o sedent\u00e0ries, i que l’interessat t\u00e9 dret a una incapacitat absoluta, no solament a una total.<\/p>\n\n\n\n La sent\u00e8ncia de la Secci\u00f3 Social del Tribunal d’Inst\u00e0ncia de Barcelona, pla\u00e7a n\u00fam. 17, recull expressament doctrina del TSJ de Catalunya, que indica que quan el FEV1 \u00e9s inferior al 35%<\/strong> l’alteraci\u00f3 es considera molt greu i, amb car\u00e0cter general, pot efectivament justificar la incapacitat permanent absoluta<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n El jutge, paral\u00b7lelament, ha fixat la data dels imports endarrerits quan es va entendre el silenci administratiu inicial (juny de 2024), i no en la tardana resoluci\u00f3 denegat\u00f2ria a la revisi\u00f3<\/strong> (octubre de 2025).<\/p>\n\n\n\n D’aquesta manera, el jutjador ha confirmat l’argument que sosten\u00edem des de LEGI LABORIS: quan l’INSS demora indegudament la resoluci\u00f3 d’una revisi\u00f3 de grau, la data d’efectes ha de vincular-se al silenci administratiu<\/strong>, no al moment posterior en qu\u00e8 l’entitat finalment decideix sobrepassant el termini de 135 dies h\u00e0bils. El motiu \u00e9s que un retard imputable a l’Administraci\u00f3 no pot perjudicar el beneficiari, i, en aquest cas, reduir la quantia dels seus imports endarrerits, que estan directament relacionats amb la data d’efectes.<\/p>\n\n\n\n Els imports endarrerits, en definitiva, s’han incrementat fins a arribar a 16 mesos m\u00e9s<\/strong>, i el nostre representat ja t\u00e9 un grau superior d’incapacitat i cobra una pensi\u00f3 de 2.298,96 \u20ac al mes, per incapacitat permanent absoluta.<\/strong><\/p>\n\n\n\nLa hist\u00f2ria d’aquest operari del metall<\/h2>\n\n\n\n
Les proves respirat\u00f2ries: concloents<\/h3>\n\n\n\n
M\u00e9s imports endarrerits per al nostre client<\/h2>\n\n\n\n