El Tribunal Suprem esvaeix dubtes sobre la incapacitat permanent total per silicosi, i dicta que no és necessari esperar «l’asfíxia» de la persona treballadora o a una limitació respiratòria greu.
En una recent sentència (STS 2733/2026), de data 16 de juny de 2026, el TS consolida el criteri que la silicosi crònica simple, per si mateixa, és motiu suficient per reconèixer una incapacitat permanent total per a la professió habitual.
La lògica de l’alt tribunal resideix en el fet que, si l’ocupació habitual implica exposició a pols de sílice cristal·lina, el diagnòstic mateix és suficient perquè es produeixi el cessament definitiu de l’activitat, amb la finalitat d’evitar l’agreujament de la salut.
“Quan la silicosi simple impedeix legalment que la persona treballadora exerceixi treballs amb risc d’exposició a la inhalació de sílice cristal·lina això constitueix una situació d’incapacitat permanent total per a la professió habitual si aquesta professió implica una exposició de tal índole”, recull el literal de la sentència 2733/2026.
“S’hauria d’haver reconegut a la recurrent la prestació d’incapacitat”
El cas tracta, concretament, d’una embaladora de pissarra que va recórrer una sentència de la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó. En aquesta resolució es confirmava la resolució del jutjat d’instància, que va denegar la declaració d’incapacitat permanent per a l’actora, a causa del fet que la seva funció respiratòria se situava “dins del rang de referència malgrat un esforç submàxim”. No obstant això, consta que en el diagnòstic mèdic es recomanava evitar l’exposició a pols de sílice.
El Tribunal Suprem ha estimat el recurs de cassació per a la unificació de doctrina, inclinant-se a favor de l’embaladora de pissarra i anul·lant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó. Confirma així la seva doctrina sobre aquesta qüestió i li reconeix la incapacitat permanent total per malaltia professional.
→ En paral·lel, els magistrats sostenen que, en casos com el d’aquesta demandant -amb silicosi prèvia a la seva actual situació de desocupació-, el dret a la pensió es conserva: “Hem de considerar que la professió que continua mantenint la persona treballadora és la que exercia abans d’iniciar-se aquesta situació de desocupació, en la qual en aquest cas va estar exposada a l’agent mòrbid en el seu treball”. En aquest sentit, s’incideix en el fet que “la treballadora té una vida laboral de molts anys en el sector com a embaladora de pissarra i no es qüestiona que la malaltia contreta sigui conseqüència d’aquesta activitat”.
Les claus que cal destacar d’aquesta resolució
- Protecció preventiva: s’anteposa la seguretat i la salut al risc de progressió de la patologia.
- Realitat del risc: el TS reconeix l’exposició a la sílice cristal·lina com un risc greu, i inherent a professions molt feminitzades com l’embalatge de pissarra.
- La desocupació no impedeix el reconeixement de la pensió: el Tribunal Suprem confirma que s’ha de valorar la professió habitual de l’última ocupació amb risc.
Com solem insistir des de LEGI LABORIS, la silicosi continua sent una xacra poc visible però que requereix una vigilància extrema, a més d’una aplicació rigorosa de la normativa de prevenció de riscos laborals.
A continuació pots consultar el document original d’aquesta resolució amb dades personals fictícies (font: CENDOJ).