L’INSS havia resolt no augmentar el grau d’incapacitat d’aquesta pensionista, que el tenia reconegut en grau de total. Però després de l’actuació judicial de LEGI LABORIS, la nostra clienta ha obtingut la incapacitat permanent absoluta per empitjorament. La causa: l’aparició de noves patologies, sobretot incontinència fecal severa. Aquesta condició crònica la fa ser usuària de la targeta NPE: No puc esperar! (¡No puedo esperar! en castellà), un fet que la sentència recull expressament com a prova acreditativa de la intensitat de la seva malaltia i del seu caràcter invalidant.
Emesa pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona el juny de 2026, la resolució ha donat la raó al nostre despatx i ha reconegut un augment de grau —d’incapacitat total a absoluta— a la demandant, una netejadora de professió.
La part actora havia obtingut una pensió d’incapacitat permanent total, també per sentència, al 2021. En aquell moment, la prestació es va concedir després de corroborar que la professional patia neuropatia derivada del tractament d’un càncer de mama, amb dolor musculoesquelètic generalitzat i limitacions de mobilitat —també per artropaties, fet que feia necessari l’ús d’una crossa—. A tot això s’hi sumava un trastorn depressiu reactiu.
“S’aprecia agreujament en l’estat de salut de l’actora”
El desembre del 2023, després d’una sol·licitud de revisió per part de la pensionista a causa de noves complicacions de salut, l’Institut Nacional de la Seguretat Social va decidir desestimar la revisió de grau i mantenir-lo, i va declarar que “les seqüeles que presenta constitueixen en l’actualitat el mateix grau d’incapacitat permanent reconegut”.
Per contra, la nova sentència constata que l’estat invalidant d’aquesta netejadora ja havia empitjorat en aquella data —i ha continuat evolucionant— a causa de patir:
- Síndrome de fibromiàlgia i fatiga crònica de caràcter sever,
- deteriorament cognitiu moderat,
- i, especialment, una “colitis microscòpica tipus col·làgena amb persistència de 6-7 deposicions líquides diàries associades a la urgència i incontinència fecal malgrat el tractament instaurat”. L’SGAM, de fet, havia fet constar la insuficiència anal com a nova patologia en l’any 2023.
La clau judicial per a la revisió del grau d’incapacitat
La jutgessa ha destacat que “la patologia digestiva pot assolir rellevància incapacitant fins i tot per a l’exercici d’activitats sedentàries”, motiu pel qual ha fallat a favor seu i li ha atorgat la incapacitat absoluta. Així mateix, si la resolució adquireix fermesa, la nostra clienta podrà cobrar dos anys i mig d’imports endarrerits.
Addicionalment, la sentència ressalta “la persistència d’una clínica digestiva caracteritzada per deposicions líquides freqüents, urgència i incontinència fecal, fins al punt que s’ha facilitat a l’actora la denominada targeta «No puc esperar», que facilita l’Associació de Malalts de Crohn i Colitis Ulcerosa de Catalunya (ACCU Catalunya)”. Aquesta targeta té com a propòsit facilitar el ràpid accés a lavabos a les persones que necessiten utilitzar-los urgentment a causa de la seva condició mèdica.
El Jutjat, per tant, ha rectificat l’INSS i ha confirmat la postura d’aquest bufet, basada en el fet que l’impacte d’una patologia com aquesta sobre la dignitat i la capacitat funcional d’un treballador és determinant per declarar una incapacitat absoluta, encara més quan va acompanyada d’altres malalties limitants.
| Pots consultar aquesta sentència d’incapacitat permanent absoluta aquí:
sentencia-incontinencia-cens