Al febrer de 2026, la Secció Social del Tribunal d’Instància de Barcelona, plaça núm. 17, va dictar una sentència mitjançant la qual el nostre client, de professió operari del metall, ha passat d’incapacitat total a absoluta per la seva afecció pulmonar: EPOC/MPOC amb emfisema greu. A més d’aquest augment de grau, des del despatx LEGI LABORIS hem aconseguit que la data d’efectes sigui la del silenci administratiu inicial que va rebre el pensionista després de demanar una revisió de grau, i no la de la resolució tardana (igualment denegatòria) de l’INSS, la qual cosa ha comportat més imports endarrerits per al nostre defensat. La sentència ja és ferma.
Després del judici, on li vam representar, la Justícia ha donat la raó a LEGI LABORIS, partint que el pensionista presenta una MPOC avançada, “de caràcter sever, crònic i progressiu”, amb emfisema pulmonar greu, la qual cosa li provoca dispnea a mínims esforços i una deterioració objectiva de la funció respiratòria.
Finalment, se l’ha reconegut una incapacitat permanent absoluta, de 2.298,96 € mensuals. Així mateix, resulta molt rellevant que la sentència distingeixi entre la regla general d’efectes en revisió d’incapacitat i l’excepció aplicable quan l’INSS resol fora del termini de 135 dies hàbils (per silenci administratiu).
La història d’aquest operari del metall
A.A.A., beneficiari d’una incapacitat permanent en grau de total des de 2018, va sol·licitar a l’INSS al gener de 2023 una revisió de grau per empitjorament. La Seguretat Social, no obstant, no es va pronunciar a temps al respecte, de manera que es va produir un silenci administratiu negatiu, la qual cosa en la pràctica equival a una desestimació. Convé recordar, en aquest punt, que aquest silenci opera si transcorren més de 135 dies hàbils sense que l’organisme prengui una determinació.
Més tard, al juny de 2024, el nostre client va interposar una reclamació prèvia, per a insistir que la seva malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) s’havia agreujat. I en relació a això sí que va tenir notícies, encara que després d’esperar-les més d’un any no van ser bones. Al juliol de 2025 el SGAM, tribunal mèdic de Catalunya, va fer constar que el reclamant sofria l’esmentada patologia però que únicament estava limitat “per a esforços moderats o grans”, i podia caminar 100 metres abans d’aturar-se.
A causa d’aquest dictamen, a l’octubre de 2025 van decidir mantenir el seu grau d’incapacitat total; va ser davant aquesta situació quan va decidir lluitar per la incapacitat absoluta als tribunals.
Les proves respiratòries: concloents
La veritat és que en les proves funcionals A.A.A. només va aconseguir, entre altres paràmetres, un FEV1 -volum expiratori forçat en el primer segon- d’entre el 25% i el 33% del valor teòric. Aquest rang, segons es pot llegir en la pròpia resolució, demostra una “obstrucció respiratòria greu–molt greu”. En conseqüència, el jutge ha declarat que amb aquestes dades no és possible un rendiment laboral normal, regular i eficaç, ni tan sols en activitats lleugeres o sedentàries, i que l’interessat té dret a una incapacitat absoluta, no solament a una total.
La sentència de la Secció Social del Tribunal d’Instància de Barcelona, plaça núm. 17, recull expressament doctrina del TSJ de Catalunya, que indica que quan el FEV1 és inferior al 35% l’alteració es considera molt greu i, amb caràcter general, pot efectivament justificar la incapacitat permanent absoluta.
Més imports endarrerits per al nostre client
El jutge, paral·lelament, ha fixat la data dels imports endarrerits quan es va entendre el silenci administratiu inicial (juny de 2024), i no en la tardana resolució denegatòria a la revisió (octubre de 2025).
D’aquesta manera, el jutjador ha confirmat l’argument que sosteníem des de LEGI LABORIS: quan l’INSS demora indegudament la resolució d’una revisió de grau, la data d’efectes ha de vincular-se al silenci administratiu, no al moment posterior en què l’entitat finalment decideix sobrepassant el termini de 135 dies hàbils. El motiu és que un retard imputable a l’Administració no pot perjudicar el beneficiari, i, en aquest cas, reduir la quantia dels seus imports endarrerits, que estan directament relacionats amb la data d’efectes.
Els imports endarrerits, en definitiva, s’han incrementat fins a arribar a 16 mesos més, i el nostre representat ja té un grau superior d’incapacitat i cobra una pensió de 2.298,96 € al mes, per incapacitat permanent absoluta.
sentencia-epoc-censuradaPots consultar aquí la sentència que hem analitzat en aquest post (censurada):